Si ja me tens

Quantes vegades, ara no sé com intruduir-me en aquella conversació, mira si ha passat temps i tantes coses, acabaves dient-me, "que pateixes? Si ja me tens!"

I ara ho recorde, i intente pensar com aleshores pensava. I el teu voler em feia patir perquè de vegades eres fugisser i el teu pensament a saber on estava.

Intente trobar motius per sentir ràbia, perque se que m'ajudarà a transformar el meu pensament sobre tu.

Pero crec que no està en la meua naturalesa sentir eixa ràbia, només pena i frustració. Són con sentiments de 2a. categoria. Vull sentir ira i enfadar-me i odiarte i acabar amb eixe forat que tinc al mig del pit. I amb eixa angoixa que segresta el meu pensament i que me desarma i en fa débil.

Però sóc d'una nissaga de dones poderoses. Dones que no poden entendre  que me passa. I és que m'has passat tú.