Paca

 PACA

Quan de temps sense contactar amb tú, amb el teu record. Quan de bé me fa pensar-te, encara que les llàgrimes no les puc reprimir, soc molt plorona, com l’agüelo Daniel, el teu home. Eres una dona amb molta personalitat, una dona propera, la dona que sabia el valor de les coses i el valor de les persones. La dona que no sempre els demés comprenien, encara que a tú pareixia que te donava igual, però eres la dona que me comprenia a mi, eixa adolescent que necessitava amor i que tú vas saber donar-me’l.

Te recorde seria, ama de sa casa i ama del taulell del forn. Després donares pas al teu fill i a la teua nora. No eres massa parladora, però sabies escoltar. Te recorde a ta casa, escoltant Elena Francis a l’hora de la sesta. Allí passàvem els caps de setmana i les vacances mentre érem menuts els meus germans i jo. 

Te recorde prenent decisions sobre ta casa, sobre la teua família. Tenies molt clara qui no era dels teus i a qui tenies que recolzar i protegir.

La relació que tenies amb el teu home no era molt efusiva, però us recolzàveu. Te recorde ja malalta amb problemes de mobilitat, i l’agüelo Daniel posava la llavadora, parava la taula i t’ajudava en les feines de casa. Era perquè s’estimaveu. Tu també el cuidaves. No se més de la vostra relació, les nostre converses mai parlaven de detalls íntims. 

Supose que si parlàvem de la meua relació amb la teua filla, ma mare, amb la qual no me comunicava bé. Amb ma mare mai he parlat de sentiments. Era difícil amb ella. I segurament tu arreplegaves les meues queixes.